Les adoberies de la ciutat de Lleida són les més antigues de Catalunya i de tota la península, i les que millor s’han conservat. Es tracta de dos obradors, que formen part d’un complex d’adoberies construït al segle XIII. Les dues que s’han recuperat es presenten amb la canalització que utilitzaven a l’Edat Mitjana.
A la ciutat de Lleida des de finals del segle XII i al segle XIII es van establir els adobers a la Carreria dels Sabaters (actual carrer Blanquers). En aquest carrer es concentraven les adoberies, entre l’actual rambla de Ferran i el carrer del Carme. Aquest és el lloc s’han trobat les restes d’un conjunt d’estructures que formarien part de l’antic complex adober. Les adoberies representaven part del barri dels blanquers i se situaven a prop d’altres barris i gremis de la ciutat com els sabaters, els assaonadors o els aluders.
Les adoberies de Lleida, la visita
Les adoberies de Lleida van ser trobades de nou entre els anys 2000 i 2006. En aquells anys es van enderrocar les cases de la rambla Ferran fins al número 9. L’Ajuntament de Lleida va realitzar l’excavació arqueològica d’un total de sis adoberies. Se’n van conservar íntegres dues. Un cop restaurades les seves restes i restablert el curs antic de l’aigua i després d’un segle i mig d’oblit i abandó es poden visitar.
La visita a les adoberies de Lleida també descobreix l’antiga mina d’aigua. Encara es conserva i permet apreciar curiositats arquitectòniques com les voltes que suporten el carrer Blanquers. Una singularitat de les adoberies de Lleida és el curs antic de l’aigua restablert. Aquest dóna la idea de com s’utilitzava aquest element imprescindible en tot el procés de transformació de la pell.
L’accés a les restes històriques es realitza per un pont de fusta que separa els dos obradors. Des del pont es veu els dipòsits excavats a la roca que s’utilitzaven durant el procés de transformació de la pell. Una pell que arribava seca o salada a l’obrador. La pell sortia transformada en un cuir suau i flexible preparat per ser utilitzat per fer guants, barrets, caixes, bótes de vi o arnesos, etc.
La història de les adoberies de Lleida
A la ciutat de Lleida des de finals del segle XII i al segle XIII es van establir els adobers a ciutat al actual carrer Blanquers. En aquest carrer es concentraven les adoberies, entre l’actual rambla de Ferran i el carrer del Carme. Els documents antics que es conserven ens parlen del fet que les adoberies i tot el projecte urbanístic que comportava. Les adoberies anteriors, possiblement d’origen andalusí, ja estaven obsoletes. Aquest és el lloc on els arqueòlegs han trobat les restes d’un conjunt d’estructures que formarien part de l’antic complex adober, els obradors, les adoberies. Tot plegat, formava part del barri dels blanquers i se situaven a tocar de la muralla i l’antiga sèquia d’Alcarràs.
Les adoberies es construïren a l’interior de la vila, als peus del vessant sud del turó de la Seu Vella, on hi ha abundants fonts d’aigua fàcils de foradar per obtenir aigua i, darrere del mur de tancament uvial, des d’on les aigües residuals eren abocades a la sèquia d’Alcarràs o a l’areny del riu Segre i Noguerola.
A la Lleida de després de la conquesta s’hi aplegà tot el sistema productiu entorn de la pell, amb els diferents oficis implicats:
- Pellissers
- Blanquers
- Assaonadors
- Aluders, com a proveïdors i transformadors de la matèria primera
- I els que convertien el cuir en productes acabats per a l’ús quotidià:
- Beiners
- Corretgers
- Guanters
- Sabaters
- Altres
S’entén la importància d’aquesta indústria en comprovar que aquests oficis apleguen, durant la segona meitat del segle XII, el 42% dels treballadors coneguts a la ciutat. Aquest aclaparador percentatge de treballadors dedicats a la transformació de la pell canvia a la de l’edat mitjana.
Imatges de les adoberies de Lleida
