L’amfiteatre romà de Tarragona és una gran edificació de l’arquitectura romana clàssica de l’antiga Tàrraco, l’actual Tarragona. És part del conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat el 2000 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

L’amfiteatre romà de Tarragona

Els amfiteatres romans eren edificis públics on se celebraven combats de gladiadors entre si o contra animals salvatges. I també lluites entre animals de la mateixa o distinta espècie, o la seva cacera (venatio) . Ocasionalment s’hi oferien espectacles navals o naumàquies. Així com la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pensa capital (vivcomburium). El seu objectiu era donar espectacle i distreure al públic, la població.

Als fonaments de les graderies hi havia diversos espais confinats on tancar-hi els gladiadors (spolia) o les gàbies de les feres (carcere).

Fou construït al sud-est de la ciutat de Tàrraco, fora del recinte emmurallat al sud de la via Augusta, al costat del mar i prop de la porta d’accés a la ciutat.

L’existència de l’amfiteatre palesa la importància assolida per Tàrraco dintre el conjunt de colònies de l’Imperi. De fet, Tàrraco va ser una de les poques ciutat d’Hispània on es va construir un amfiteatre quan ja es disposava d’un circ i d’un teatre, privilegi que només tenien les principals ciutats de l’imperi Romà.

Edificat en l’època de la dinastia Flàvia (segona meitat del segle I dC), es va reformar l’any 221, durant el govern de l’emperador Heliogàbal. El 21 de gener de 259 fou l’escenari de l’execució del bisbe cristià Fructuós amb el seus diaques Auguri i Eulogi, fet que motivà, al segle VI, la construcció d’una basílica visigòtica de culte dedicada a aquests màrtirs. A la qual se superposà, al segle XII, l’església romànica de Santa Maria del Miracle.