La Villa Quijano, popularment coneguda com El Capricho, és un edifici modernista projectat per Antoni Gaudí. El 1969 va ser declarat Bé d’interès cultural amb el número de catàleg RI-51-0003828.
El Capricho
Fou i construït entre el 1883 i el 1885 sota la direcció de Cristóbal Cascante, ajudant de l’arquitecte reusenc, per encàrrec de l’indià Máximo Díaz de Quijano.
Pertany a l’etapa orientalista de Gaudí (1883-1888). En aquest període l’arquitecte realitzà una sèrie d’obres de marcat gust oriental, inspirades en:
- L’art del Proper i Llunyà Orient (Índia, Pèrsia i Japó).
- L’art islàmic.
- L’art hispànic, principalment el mudèjar i nassarita.
Gaudí empra amb gran profusió la decoració en rajola ceràmica, així com els arcs mitrals, cartel·les de maó vist i rematades en forma de templet o cúpula.
Característiques de l’edifici
Es troba en un terreny en pendent que antigament albergava un bosc de castanys, l’arquitecte va resoldre-ho amb un projecte de volumentria horitzontal, orientant la façana de dia al nord.
L’edifici té planta llargada en forma d’U, amb una superfície de 720 metres quadrats i un diàmetre de 15×36 metres. Les seves estances son variades:
- Semisoterrani.
- Planta noble i golfes, comunicats per dues escales de caragol.
- Torre cilíndrica en forma de minaret persa, revestida completament de ceràmica.
En la seva construcció s’empraren pedra, maó, rajola, ferro i la teula.
El disseny interior respon principalment al fet d’estar projectada per a una persona soltera i amb una finalitat recreativa, ja que es tractava d’un edifici pensat per al descans i les vacances.
L’interior està distribuït en tres plantes:
- En el semisoterrani es trobaven la cuina, els rebosts i els trasters.
- En la planta noble la residència. La planta principal té cinc estances, més el vestíbul i la cambra de bany, unides per un ampli distribuïdor paral·lel a l’hivernacle.
- La golfa estava destinada al servei.
Imatges del Capricho de Gaudí
