La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. El projecte va ser un encàrrec fet el 1902 per Francesca Morera per a reformar l’antiga Casa Rocamora construïda el 1864. A la seva mort, l’any 1904, el seu fill Albert Lleó i Morera va continuar les obres i va donar nom a l’edifici. L’obra finalitzà el 10 de març de 1905.
És un dels tres edificis fets per grans arquitectes modernistes (Gaudí, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner). A més, forma part de l’anomenada Mansana de la Discòrdia, juntament amb la Casa Batlló i la Casa Amatller. Com a curiositat destacar que la Casa Lleó i Morera és l’única que va aconseguir el premi del Concurs anual d’edificis artístics atorgat per l’Ajuntament de Barcelona (a l’edició de 1906).
La Casa Lleó i Morera
La casa ubicada al Passeig de Gràcia de Barcelona fa cantonada amb el carrer Consell de Cent i és asimètrica. Per dissimular l’asimetria, Domènech i Montaner situà tres tribunes a l’angle de l’edifici. Aquestes es troben des del pis principal fins al segon pis. A més, construí un magnífic templet profusament decorat a la terrassa superior de l’edifici i en el mateix eix.
A cada costat de la tribuna central de cada pis, s’obren dos finestrals amb columnes corresponents als grans salons. Els balcons són allargats en el primer pis i arrodonits en el segon. Les decoracions de la forja i de la pedra sumptuosa combinen imatges de flors de morera i lleons. En aquesta decoració, destaca especialment les figures esculpides als balcons del primer pis, obra d’Eusebi Arnau. Es tracta de quatre figures femenines que porten diferents objectes a les seves mans.
Unes al·legories que fan referència als recents avenços tecnològics de començaments del segle XX:
- La fotografia
- L’electricitat
- El fonògraf
- El telèfon
També es poden observar quatre bustos dissenyats per Eusebi Arnau als arcs d’accés al balcó central del primer pis que podrien representar quatre membres de la família: Francesca Morera Ortiz, el seu fill Albert Lleó i Morera, la dona d’aquest (Olinta de Puiguriguer) i Antoni Morera i Busó, l’oncle de Francesca que va adquirir l’edifici i que li va deixar en herència.
Al tercer pis, sense balcons i amb finestres contigües que semblen una galeria, es pot observar una decoració floral sobre les finestres, que tapa els forats de ventilació i que té continuïtat en la barana de la terassa de l’edifici, que està rematada amb petits pinacles.
Imatges de la Casa Lleó i Morera
Vistes de la seva façana a peu de carrer (Passeig de Gràcia).
