El conjunt monumental d’Olèrdola es troba a la muntanya d’Olèrdola. El Conjunt Monumental d’Olèrdola forma part de la Ruta dels Ibers.
Un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l’edat del bronze (poc menys de 4.000 anys enrere) fins ben entrat el segle XX. La privilegiada situació estratègica, les cingleres que envolten la muntanya la fan inexpugnable. Així com les abundants fonts de l’entorn han estat els elements clau de l’ocupació humana.
El conjunt monumental d’Olèrdola
En la visita es poden veure diferents espais i zones. Es descobreixen diverses estructures del transcurs del temps:
- Muralla romana (segle I aC)
- Cisterna romana (segles II-I aC)
- Àrea de premsat i celler medieval (segles XI-XII)
- Casa ibèrica (segles III-II aC)
- Cases i sitges medievals (segles X-XIII)
- Pedrera romana i medieval (segles II-I aC / segles X-XI)
- Església preromànica (inicis sesgle X)
- Església romànica (fi segles X-XII)
- Necròpolis de Sant Miquel (segles IX/X – XX)
- Castell Medieval (segles X-XII)
- Talaia Romana (segle I aC)
- Muralla medieval (segle X)
- Cases i sitges medievals (s. X-XII)
- Carrer medieval (segles X-XII)
- Muralla preibera i ibera (segles VIII-I aC)
- Tintoreria/Adoberia ibèrica (segle III aC)
- Edifici medieval (segle XII)
- Estructures medievals (segles XI-XII)
- El Pla dels Albats (segles X-XII)
- Església de Santa Maria (segles X – XII)
- Necròpolis del Pla dels Albats (segles X-XI)
Imatges del conjunt monumental d’Olèrdola
Més informació sobre el conjunt monumental d’Olèrdola
Muralla romana (segle I aC)
A finals del segle II aC o inici de la següent centúria, els romans aixecaren una muralla en la part menys protegida de la plataforma rocosa olerdolana. D’un extrem a l’altre del penya-segat, la muralla està feta amb blocs de pedra poligonals i presenta una única porta central i quatre torres disposades al llarg d’un tram lineal de 145 m adaptat a la configuració del terreny. La muralla se sobreposa parcialment en el seu traçat a una muralla precedent (segle VII aC).
La construcció de la muralla romana d’Olèrdola respon tant a les necessitats d’establir un punt de control territorial com a l’interès propagandístic i propagador de la civilització romana enfront dels ibers indígenes. Defensava l’únic punt de la muntanya que no estava envoltat de cingleres.
Cisterna romana (segles II-I aC)
La cisterna, excavada íntegrament a la roca, va ser construïda probablement a finals del segle II aC o inicis de la següent centúria. Servia per emmagatzemar l’aigua de pluja, que era recollida de la part superior de la muntanya i conduïda a través de dos canals fins a una petita bassa situada davant la cisterna que feia de filtre. Aquí hi quedaven dipositades pedres i fang, passant l’aigua neta, a través d’un sobreeixidor, cap a la gran cisterna. Les escales permetien baixar per netejar-la. La seva capacitat és de 350.000 l. Va ser aprofitada en època medieval per a subministrar aigua a la població i més endavant per a regar els camps de conreu.
Àrea de premsat i celler medieval (segles XI-XII)
El conreu de la vinya i l’elaboració de vi es troben àmpliament documentades a Olèrdola. Entre el dipòsit d’aigua i la cinglera de ponent s’hi ubicava, en època altmedieval, una àrea amb dues premses on es premsava raïm per obtenir vi i un petit celler on es guardava en bótes.
Es tracta d’un espai de considerables dimensions en el qual destaquen elements dversos treballats en la pedra i relacionats amb les tasques de premsa: cubetes circulars -bases de les premses-, encaixos per als arbres de la premsa, forats de pal, basses.
Casa ibèrica (segles III-II aC)
A l’extrem nord-est de la pedrera s’han conservat alguns habitacles de l’antic oppidum (poblat fortificat) iber. Les cases estaven excavades parcialment a la roca, tot donant forma horitzontal al sòl i deixant banquetes on s’hi assentaven els murs, de pedra i fang. La zona posterior de la casa era en bona part de pedra mentre que a la façana s’obria un carrer que estava a nivell del sòl. Les estances eren de forma rectangular, amb un o dos àmbits. A la sala principal es trobava una llar de foc d’argila disposada sobre el terra.
Cases i sitges medievals (segles X-XIII)
De les cases i carrers medievals han perdurat aquells elements excavats a la roca: sitges, banquetes dels murs, forats per a pals de fusta i altres encaixos, canalitzacions, escales… Durant l’època medieval, la part urbana ocupava l’espai situat entre la muralla romana i la zona d’activitats econòmiques entorn la pedrera i la cisterna. Per construir les cases utilitzaven la mateixa tècnica que els ibers. Les cases cristianes tenien una sitja per emmagatzemar-hi aliments com el gra i també una llar d’argila al terra. Totalment excavades a la roca, les sitges són un dels elements més característics de l’Olèrdola medieval. El cereal emmagatzemat era suficient per alimentar una familia durant un any.
Pedrera romana i medieval (segles II-I aC / segles X-XI)
La pedra de la muntanya d’Olèrdola és calcària recifal tova i fàcil de treballar. Es coneixen dues pedreres a cel obert utilitzades pels romans. Una d’elles està situada al peu de la muralla i, l’altra, a l’interior del recinte. D’aquesta última, els romans van extraure la pedra per edificar la muralla i la torre-talaia. Per a l’extracció dels grans blocs practicaven l’obertura de trinxeres que delimitaven les quatre cares del bloc i permetien desprendre’l de la roca amb l’ajut de tascons de fusta o ferro.
Una part de la pedrera es continuà explotant en època medieval, per tal de treure la pedra en blocs per aixecar l’església, la muralla i el castell, situats ben prop.
Església de Sant Miquel
Destacant sobre l’horitzó, volgudament separada de la part baixa del recinte, s’eleva la silueta allargassada de la l’església, element distintiu de la muntanya. Entre els anys 2007 i 2008 s’ha portat a terme la restauració de l’edifici i el seu entorn, prèvia intervenció arqueològica que ha permès conèixer molt millor l’evolució històrica del complex.
Sobre una primera necròpolis cristiana, entorn el 929 s’aixecà un temple d’estil preromànic, de tres naus, del qual avui sols es conserva l’absidiola nord. Manat construir pel comte de Barcelona Sunyer, va ser consagrat l’any 935 sota l’advocació de Sant Miquel i de Sant Pere.
A l’inici del segle XI es basti sobre l’església preromànica un auster edifici romànic d’una sola nau i coberta de fusta i teula, amb dues entrades situades a la façana sud. A inicis del segle XII es modificà profundament amb una nova coberta de pedra, un cimbori amb campanar de torre i una nova porta a la façana de ponent, desprès de quedar les anteriors inutilitzades.
Si bé a partir del segle XII Olèrdola va començar a despoblar-se, l’església continuà en ús fins l’any 1884. Devastada durant la Guerra del Francès i la Guerra Civil, només resta l’espadanya com a testimoni dels darrers segles, desprès que entorn el 1970 s’enderroqués una capella barroca que sobresortia de l’edifici. Les diverses restauracions dutes a terme han eliminat els elements arquitectònics posteriors al segle XII, permetent contemplar l’església amb l’aspecte que tindria aleshores.
Necròpolis de Sant Miquel (segles IX/X – XX)
Entorn de l’església es troba la necròpolis medieval i el cementiri modern. Els primers enterraments són anteriors a l’església preromànica. Dels segles X i XI es conserven nombroses tombes antropomorfes excavades a la roca, substituïdes al segle XII per tombes antropomorfes construïdes amb blocs de pedra. La tipologia de sepultures va variant al llarg del segles, fins arribar als nínxols i panteons més moderns. El cementiri estava protegit per una tanca que avui encara es conserva, però de menor altura.
Les sepultures antropomorfes són característiques de l’alta edat mitjana. La tomba era excavada a la roca amb la forma del cos humà. Reben també el nom de sepultures olerdolanes, en ser Olèrdola un dels primers llocs on van ser identificades.
Castell Medieval
Aprofitant la talaia romana i adossada a ella, es va edificar el castell al cim de la muntanya. L’edifici tenia usos militars i administratius i era la residència dels castellans, administradors del vilatge en nom del comte de Barcelona.
De l’edifici, de diversos pisos, es conserva una gran sala rectangular que estava coberta per una volta de pedra i morter. Aquesta volta, avui molt enrunada, va estar parcialment dempeus fins ben entrat el segle XX.
Talaia Romana (segle I aC)
En el punt culminant de la plataforma olerdolana es conserven les restes de la torre de guaita romana, aixecada amb la finalitat de controlar tant la plana del Penedès com la costa, amb els suport visual d’altres torres estratègicament situades. La talaia, de planta rectangular, està feta amb grans blocs regulars de pedra (oppus quadratum) que folren la cara exterior i interior. Va ser excavada el 1920 i avui en dia és visible l’interior. Una escala de ferro en un dels angles ens recorda l’ús de la torre durant la Guerra Civil.
Muralla medieval (segle X)
Així com les muralles preibèrica i romana tancaven la muntanya pel punt més accessible, durant el període altmedieval, el comte Sunyer completà la defensa d’Olèrdola amb una muralla per sobre de la cinglera. Olèrdola esdevenia, d’aquesta manera, un punt fronterer estratègic. Alhora que mur de defensa, tot i que d’escassa gruixària, feia de paret posterior dels habitatges.
Carrer medieval (segles X-XII)
Situat a l’últim tram de la muralla medieval, ens trobem aquest carrer amb escales tallades a la roca i un canal central per a l’evacuació de les aïgues pluvials. A banda i banda del carrer es troben els habitacles.
Muralla preibera i ibera (segles VIII-I aC)
La primera muralla fou construïda a l’inici de l’edat del ferro i tancava, com la muralla romana, l’istme. Va ser aprofitada pels ibers, amb lleugeres reformes que afectaren sobretot el sistema de protecció de l’entrada. La porta estava situada al mateix emplaçament que avui dia.
Sota la muralla preibera es localitzaren les restes de les primeres ocupacions de l’indret, sent la més destacada un túmul funerari que es data de l’edat del Bronze (entorn el 1500 aC).
Tintoreria/Adoberia ibèrica (segle III aC)
A l’entrada del recinte es trobaven diversos tallers artesans, entre ells una tintoreria / adoberia i un taller metal·lúrgic. La tintoreria estava conformada per tres espais: un edifici cobert del que coneixem tres estances on es tenyia i s’emmagatzemava material, un espai central obert possiblement porticat on discorre un canal i s’hi troben diverses cubetes per remullar i esbaldir les peces i un darrer espai, un pati obert, on s’eixugarien i on també es feia la molta de diversos productes vegetals i minerals necessaris en el procés.
El taller metal·lúrgic no és visible, ja que es troba sota les restes de les cases medievals.
Sota l’actual vial d’entrada, visible en part, es troben les restes del carrer ibèric (sòl de roca llisa) i romà (nivell de graves en una cota similar a l’actual). Els diversos carrers d’època medieval es trobaven per sobre del nivell de l’actual vial.
Edifici medieval (segle XII)
Els treballs arqueològics han permès documentar diverses etapes constructives d’època medieval entre els segles X i XII, amb cinc etapes en total, símbol inequívoc d’una etapa convulsa. En els primers moments de l’ocupació medieval no es va ocupar l’espai interior de la muralla. Més endavant, es poblà de sitges excavades en la terra, de poca consistència. Les sitges donaren pas a construccions de pedra. S’hi succeïren fins a tres urbanitzacions diferents quan a orientació, mides i funcionalitats.
Al segle XI s’hi aixecà un edifici de forma irregular del qual en destaca la gran entrada i els petits habitacles que donen al carrer principal, possiblement tallers artesans, avui visibles. En un d’aquests espais hi havia un ferrer, dedicat entre altres coses a ferrar cavalls i a reparar les petites eines del camp.
Estructures medievals (segles XI-XII)
Tot aprofitant una petita plataforma de la cinglera de ponent es troben aquestes cases, a l’exterior del recinte, de les quals podem observar una curiosa sitja-cisterna i nombrosos forats i encaixos. ÉS probable que es tracti també d’un espai artesanal, la funcionalitat del qual se’ns escapa
El Pla dels Albats (segles X-XII)
La ciutat altmedieval s’estenia fora del recinte murat. Allà hi va crèixer un nucli de població al voltant de l’església de Santa Maria. Aquest barri extramurs ocupava les dues plataformes rocoses (la de llevant, coneguda com a Pla dels Albats, i la fondalda de les Feixes) que s’obrien davant Olèrdola.
Les restes de cases excavades parcialment a la roca, i les sitges permeten evidenciar l’adaptació del traçat urbà a l’orografia del terreny i l’estructuració en terrasses.
Capella de Santa Maria (segles X – XII)
Citada als textos medievals com Santa Maria foris murum, avui el temple es troba en runes. La seva construcció fou probablement coetània a l’església preromànica de Sant Miquel (primera meitat del s. X). Tot i la manca d’intervencions arqueològiques que ho confirmin, les restes del primer temple es trobarien a pocs metres de l’edifici romànic. Aquest, parcialment dempeus, tenia una sola nau. En abandonar-se la ciutat al segle XII l’edifici entrà en ruïna. L’habitacle que en conserva en un dels angles és d’època moderna.
Necròpolis del Pla dels Albats
Entorn la capella es troba la necròpolis. Actualment es coneixen prop d’un centenar de tombes antropomorfes o olerdolanes del mateix tipus que es troben a l’interior del recinte. Les sepultures estan excavades a la roca i moltes d’elles pertanyen de neonats i infants: són els albats (nadons morts abans de rebre els Sagraments o tenir ús de raó), nom que ha donat origen al topònim de l’indret.
Història del conjunt monumental d’Olèrdola
Origen conegut
Dels primers pobladors ens han arribat les troballes d’una sepultura tumular situada prop de l’actual zona d’entrada. El primer assentament protegit per una muralla data dels inicis de l’edat del ferro (segle VIII – inici del segle VI aC). Entre el segles V – IV i I aC, Olèrdola va ser ocupada pels cessetans, un dels pobles ibers que ocupava la zona costanera catalana. L’oppidum (poblat fortificat) iber era de considerable extensió (3,5 ha) i els seus habitants s’instal·laren a la part baixa de la plataforma rocosa, adaptant l’estructura preurbana a l’orografia del terreny i aprofitant la muralla ja existent. A la dreta de la porta d’entrada del recinte s’hi concentraven diversos tallers artesans que funcionaren entre el segle IV i la fi del segle III aC, entre ells una tintoreria i/o adoberia única documentada al món iber.
Segle I aC
Als inicis del segle I aC els romans establiren un campament militar a fi de controlar el territori i en especial la via d’accés cap a Tàrraco, capital de la Provincia Hispania Citerior, que travessava la plana penedesenca. De l’empremta romana en resten a Olèrdola tres grans obres: la muralla, la cisterna (360 m2 de capacitat) i la torre-talaia situada al cim, a més de dues pedreres. Fou abandonada quan el territori es romanitzà (entorn el 25 aC).
Baixa edat mitjana
Quasi mil anys més tard, a l’alta edat mitjana, el recinte fortificat va tornar a ésser habitat. Segons la documentació, Olèrdola fou “fundada” l’any 929 per Sunyer, comte de Barcelona, que va fer construir una muralla perimetral, les esglésies de Sant Miquel (dins muralla) i de Santa Maria (fora muralla) i el castell. Al llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i musulmans, el castrum d’Olèrdola tingué un destacat paper en el control i defensa de la Marca sud del Comtat de Barcelona. A mitjan segle XI, enmig de la revolta feudal contra el poder dels comtes, prengué especial protagonisme l’autoproclamat príncep d’Olèrdola, Mir Geribert, principal impulsor de l’aixecament.
Alta edat mitjana
A inicis del segle XII, s’inicia la decadència d’Olèrdola i el desplaçament de la població vers la plana. L’estructura urbana del vilatge altmedieval mostra dos nuclis: dins el recinte fortificat es trobava, a la part superior, la zona militar, amb el castell i, més avall, l’àrea sacra, amb l’església i la necròpolis. Ocupant la part mitjana de la plataforma rocosa hi havia una àrea d’activitat econòmica: premsa i celler de vi, la cisterna romana de nou en ús, la pedrera romana reoberta, un graner i altres. La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases de pagesos benestants i per tallers d’artesans, entre ells un ferrer, que s’obrien al carrer principal entorn la porta d’entrada. La civitas s’estenia fora de les muralles, essent l’indret més conegut el Pla dels Albats, amb l’església de Santa María i la seva necròpolis de tombes antropomorfes u olerdolanes. L’esglèsia de Sant Miquel va ser parroquial fins el 1884, moment en que el Bisbat de Barcelona la va vendre juntament amb tot el recinte i el lloc passà a ser una explotació agrícola.
Segle XX
L’any 1963 la Diputació de Barcelona va adquirir la finca. El mes de novembre de 1971, després d’algunes reformes a l’església i la construcció d’un nou edifici en el lloc ocupat per una antiga masia-rectoria, el conjunt monumental d’Olèrdola s’obre al públic. Al 1995 el conjunt monumental d’Olèrdola passa a ser una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i des del 2014 és gestionat per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Olèrdola va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 1931 i Bé d’Interès Cultural (BIC).
