El jaciment ibèric de la Font de la Canya és un nucli comercial de l’època ibera. Es sitúa al cor del Penedès (segles VII-I aC). És un viatge en el temps per a conèixer l’origen de la viticultura en el Penedès.
El jaciment ibèric de la Font de la Canya
L’activitat principal de la Font de la Canya va ser l’emmagatzematge i la distribució de cereal. Fou la base de l’agricultura i de l’alimentació de l’època. Aquests fets es demostren en l’excavació arqueològica de centenars de sitges o dipòsits de cereals. Així com diferents espais de treballs destinats a la gestió dels cereals i altres mercaderies.
Els materials arqueològics recuperats, rics i sovint excepcionals, aporten informació sobre l’economia de la cultura ibèrica. Així com els intercanvis comercials amb altres cultures del mediterrani, per exemple:
- La fenícia
- La grega
- La cartaginesa
- La romana
Aquests contactes introduïren un caràcter cosmopolita, transformador i comercial.
Les excavacions arqueològiques han identificat evidències dels inicis de la vinya i el vi a la zona. Es remunten al segle VII aC. I s’associa amb els intercanvis comercials amb la cultura fenícia.
Espais del jaciment ibèric de la Font de la Canya
En la zona es pot visitar:
- Iglesia Avinyó
- Bodega, magatzem ibèric. Gran edifici semienterrat, en procés d’excavació arqueològic. Interpretat com a possible espai d’emmagatzematge per a grans quantitats de vi. Continguts en recipients amfòrics i altres productes. Podria ser el primer celler de vi conegut fins a la data. Ibèric ple datat cap al 250 aC.
- Habitat ibèric (zona 1). zona d’hàbitat o d’espais de treball del període ibèric ple (segle III aC). Format per diferents edificis articulats al voltant de diferents carrers.
- Camps de sitges (segles VII-I aC). Gran camp de sitges en procés de delimitació i excavació arqueològica. Amb 155 estructures excavades fins l’any 2014.
- Edifici del sacrifici ritual. Format per 3 espais o recintes. En la sala posterior, sota el paviment, es documentà un sacrifici ritual amb restes de crani i extremitats de dues ovelles i/o cabres.
- Edifici del podall de vinya. Situat a la terrassa oest de la zona. Presenta planta rectangular i està dividit en dues zones. L’excavació arqueològica identificà in situ un podall o una falç de ferro per a la poda i manteniment de fruiters, com la vinya.
- Edifici de les àmfores. Format per quatre zones, encara que es diferencien clarament dos espais funcionals:
- Un de llar i treball
- Un espai d’emmagatzematge d’àmfores ibèriques
- Edifici de les ceràmiques. De Planta rectangular subdividida en tres zones. Presenta un espai per a la llar. També un altre espasi de magatzem i tenalles ibèriques, vaixella de taula i gerres de ceràmica ibèrica
- Edifici del ferrer. Situat a la part central del turó i dividit en dos àmbits. L’excavació de dos forns metal·lúrgics amb restes de ferro i una enclusa de pedra suggereix que aquest espai va ser una ferreteria.
- Hàbitat primera edat del ferro (zona 2). Conforma part del camp de sitges. També és la zona residencial de la fase més antiga de la primera edat del ferro (segle VII aC). En procés de delimitació i excavació arqueològica.
La visita guiada al jaciment ibèric de la Font de la Canya
La visita guiada al jaciment permet realitzar un passeig en un entorn privilegiat. Envoltat de vinyes i oliveres permet conèixer de primera mà les últimes investigacions realitzades en l’origen de la vitivinicultura en el Penedès. Un equip d’arqueòlegs de l’equip d’investigació del jaciment de la Font de la Canya condueix la visita.
Imatges del jaciment ibèric de la Font de la Canya
