Lo Marraco de Lleida és un animal totèmic de la ciutat de Lleida. Presideix juntament amb els Gegants, les principals celebracions lleidatanes.
És una de les icones de la festa lleidatana. També un element misteriós que ajuda que els nens i les nenes obeeixin. Per a ells representa un pas simbòlic que s’estan fent grans, amb el lliurament de xumets quan la bèstia gegant apareix pels carrers de Lleida en plena festa major.
Lo Marraco de Lleida
La paraula “marraco” ve de l’euskera i significa “drac“.
Es coneix de la seva existència al segle V a. de C. Com a animal mitològic no ha existit mai i la seva representació és lliure.
Pels antics ilergets aquest animal era la representació del seu déu, el seu símbol. Els cabdills eren considerats els fills de Déu i com que el cabdill més important era Indíbil, el Marraco era considerat el seu pare espiritual.
Aquesta figura d’animal monstruós, amb forma de drac, circulava amb un vehicle, ja a l’edat mitjana, a les processons de Corpus.
Forma part de l’extensa col·lecció gegantera de Lleida. L’actual representació es va construir el 1957 i presideix tots les celebracions populars.
Fa 8,5 m de llarg per 2,90 m d’ample i 3,75 m d’alçada. El seu pes supera les dos tones.
Sortides dels Gegants de la Paeria i Lo Marraco de Lleida
Es diferencien dos tipus de sortides:
- Les de caràcter protocol·lari, que vénen fixades dins el calendari festiu de la ciutat de Lleida.
- Les participacions en trobades de gegants.
L’ordre de desfilada dels Gegants és: gigantillos, Reis, Xinesos, Moros, Faraons, Romans i Marraco.
En les sortides fixades dins el calendari festiu de la ciutat de Lleida:
- Cavalcada de Reis 5 de gener.
- Festa Major de Maig, en honor a Sant Anastasi:
- Sortida del Pregó i seguici
- Anada a Ofici i Processó 11 de maig (sense el Marraco)
- Ofrena de flors 11 de maig (sense el Marraco)
- Batalla de flors 11 de maig
- Trobada de Gegants
- Cloenda de la Festa Major: Retreta Final
Història de Lo Marraco
El seu origen pot trobar-se en un ésser fantàstic i malèvol a qui els adults apel·laven per aconseguir que la mainada fos més obedient: una mena d’home del sac.
Primera versió de Lo Marraco
Sembla ser que al principi del segle passat, un grup de lleidatans van decidir convertir aquesta bèstia imaginària en quelcom real. D’aquesta manera, es va construir el primer Marraco que tenia com a tret característic el fet d’empassar-se les criatures per la boca i expulsar-les per la cua (la llengua de la fera actuava com un tobogan), en sortir se’ls hi donava una llaminadura.
La vida d’aquest primer Marraco va ser curta (de 1907 a 1915).
Segona versió de Lo Marraco
A petició popular, un segon Marraco va néixer el 1941.
Aquesta bèstia s’empassava també les criatures però havia de ser transportada per un grup d’homes. Com que això resultava poc pràctic, lo Marraco va deixar de sortir el 1951.
Tercera versió de Lo Marraco i primera amb rodes
Va ser finalment al 1957 quan es va crear un primer Marraco amb rodes que movia el cap i el coll, però que ja no menjava criatures.
La seva estrena fou un acte sonat. A les 18h del dia 14 sortí la rua que havia d’alliberar la bèstia, suposadament capturada a la “Serra del Pinell” per un paleontòleg birmà formada per:
- Bandes de música
- Motoristes del Moto Club i Vespa Club
- Gegants
- Bastonets
- Capgrossos
- Els exploradors que el capturaren
- Una corrua de feres del Circo Italiano, que aquells dies feia estada a la ciutat…
El Marraco es deslliurà de les cadenes a la plaça Sant Joan emetent un bramul esfereïdor, enmig del so de les bandes i de pirotècnia.
Actual versió Lo Marraco
Finalment, la darrera versió d’aquesta bèstia és la que ha arribat fins al dia d’avui, tot i haver patit diferents retocs (el 1982 es va haver de restaurar per les inundacions). La darrera millora va ser el 1993 i, des d’aleshores, Lo Marraco no és perd cap festa popular de la ciutat, especialment les festes de maig en honor a Sant Anastasi.
