En la ruta de les esteles romanes de la Vall d’Aran es visiten les poblacions de Mont, Montcorbau, Aubèrt, Vilamós, Arrés de Jus i Bausén.
Totes les restes romanes de la Vall d’Aran estan relacionades amb el sud de la Gàl·lia. Es considera que van ser realitzades entre els segles II i el IV dC. És un art funerari únic a Catalunya.
Antecedents històrics
Els pobles ibèrics d’aquesta part dels Pirineus es van unir amb els gàl·lico-celtes, creant una organització pròpia. Aquesta va ser respectada pels romans. Després de la guerra sertoriana (80 al 72 aC), Pompeu integrà el pagus Aranensis a l’oranització administrativa de Lugdunum Convenarum (avui, Saint Bertrand de Comminges). Això explica que la Vall va ser la única zona de l’actual Catalunya que no va participar amb les reformes urbanístiques d’August a Hispània. La Vall pertanyia a la Gàl·lia d’Aquitània.
Els romans van establir banys termals a Tredós, banys termals d’Arties i les Termes de Les, on s’han trobat inscripcions dedicades a les nimfes i divinitats de l’aigua.
Tradicions de la Vall d’Aran
Entre les tradicions pròpies de la zona es troben els petits altars o monuments funeraris amb imatges antropomòrfiques molt tosques. Es recull algunes característiques clarament indígenes, constituint un autèntic art rústic. Aquestes peces romanes estan directament emparentades amb la cultura material del nord dels Pirineus. Serveix per testimoniar el fort conservadorisme de la societat de la Vall. Així, quan en la resta del territori ja s’havia generalitzat la inhumació (al voltant del segle IV dC), els habitants de la Vall d’Aran encara practicaven la incineració. Així com els primeres segles romans.
Les cendres es guardaven en unes caixes de pedra. En la part frontal es trobava una representació del difunt, generalment acompanyat de la seva família. Aquestes talles, amb elements d’origen romà i decoració de tradició indígena, serviren com a làpides. Es col·locaren en les parets de les esglésies romàniques, a vegades amb ornamentació i altres com elements constructiu. Posteriorment, en temps paleocristià s’incorporà el crismó.
El crismó conté les lletres gregues “ji” i “rho” que són les inicials del nom de Crist. Generalment van acompanyades d’un “alfa” i un “omega”, que son la primera i última lletra de l’alfabet grec. Simbolitza així el principi i el final de totes les coses.
Les esteles que porten aquesta representació es va utilitzar des de els temps dels visigots fins al segle XII.
La Vall d’Aran ofereix així un original itinerari on es pot contemplar les figures rudimentàries però expressives de difunts, bisbes i genis pagans, acompanyats de rosetes, semicercles, línies en zig-zag i altres motius geomètrics. Un art estrany que aquí es pot contemplar.
Ruta de les esteles romanes de la Vall d’Aran
Esteles romanes en Mont
En el mateix carrer de la Hont (font en aranès) es troba una font presidida per una làpida sepulcral cristiana. Es de marbre blanc i conté un crismó en relleu i junt a ell, es veu una figura molt rústica que sembla representar un bisbe.
Esteles romanes en Montcorbau
En la part més elevada del porta de l’església es veuen dues làpides encastades en el mur. La que es troba situada a l’esquerra és una de les més interessants de la Vall. El tema principal són dues rames de vinya que surten de la copa, mentre dues aus picotegen el raïm. Es tracta d’un tema simbòlic freqüent en les representacions funeràries relacionades amb el culte a Baco. En el temps paleocristians i visigots va servir per expressar la idea bíblica de la Vinya del Senyor. Ha estat datada del segle IV.
A la dreta es contempla una llosa amb un crismó gravat, junt una alfa i omega en posició invertida.
Esteles romanes en Aubert
En una de les arestes del campanar, per la part de la plaça i just on s’aixeca un arbre, es troba encastada una estela romana. Està a certa altura, així que els detalls són difícils d’apreciar. Es tracta d’un bust d’una dona pentinada als costats, amb el cos llis. s’emmarca sota un arc de mig punt recolzat sobre una pilastra de capitells corintis. En la part inferior s’aprecia el forat rectangular que correspon a la caixa de libacions: cerimònia consistent en derramar vi a mode d’ofrenda. Tot indica que es tracta d’un fragment d’un monument funerari.
Esteles romanes en Vilamós
Aquí es troba la concentració més gran d’aquestes peces. En la part elevada del campanar es troben col·locades, de forma simètrica, dues esteles de marbre amb personatges tallats.
En la paret següent es contemplen tres làpides més amb figures humanes. La primera és un frontal d’urna de marbre amb tres busts. Sembla una família composada per mare, fill i pare.
Esteles romanes en Bausén
Prop de França. Aquí la peça és de gran interès i es reconeix fàcilment a l’esquerra de la porta de l’església, quasi a nivell de terra.
